viernes, octubre 26, 2007

Jesus presentó su video clip

Vinculo a la noticia de Alcoi Digital


Què passa, Nen



El poder dels mitjans de comunicació no té límits. És així que si no hagueren fet difusió d'esta cinta de vídeo, haguera quedat en una mera anècdota i segurament els de seguretat del metro l'hagueren penjada en youtube per fer la 'conya'. El cert és que eixe xic, amb pressumptes mals psicològics ha passat de l'anonimat a una situació de popularitat que li pot pegar la volta a la truita per convertir-se en un famós en tota regla.
Em pregunte quantes ofertes tindrà damunt la taula per acudir a un fermer-programa del cor d'eixos que fan els divendres i els dissabtes per la nit. Este 'Nen' pròpi del programa de Buenafuente ja és un personatge públic que xocarà els 'five' amb els seus col·legues al bareto de la cantonada fent-se una xibeca i diguent allò... 'Nen, quina hem armat'.
És el que fem els mitjans de comunicació: Fem. Desconec com es va filtrar el vídeo, però el cert és que si no haguera trascendit, no haguera passat res. La xiqueta, desprotegida i estrangera, haguera obviat l'incident. Però la imatge és el poder. Tots els periodistes, tots els mitjans, com a borregos, han acudit a casa del 'Nen' per traure-li una resposta. I el mateix fa que siga la Pantoja que el 'Nen'. L'espiral de la informació és així, i en sis dies ningú no se'n recordarà d'ell... Només els seus col·legues que de segur, estan confeccionant un dossier amb tot el que està eixint en premsa per penjar-ho en el suro de l'habitació.
De sobte, ens tirem les mans al cap. Quantes galtades racistes es peguen cada dia a este país? La llei fa el que pot, perquè és una agressió de faltes, com qualsevol puntada que es pega a les portes de les discoteques de qualsevol poble cada dissabte a la nit. No el podem clavar en la presó amb la Llei en la mà. El que passa és que l'hem retransmessa per la tele. Els periodistes, per culpa dels pròpis mitjans, que no poden permetre que el del costat tinga una notícia i ells no, carreguem amb la nostra creu: som idiotes. Semblem els seguidors de Brian (La vida de Brian) que el persegueixen pel desert pensant que és el Salvador de l'espardenya. Seguim amb la carxofa allò que ens diuen els nostres editors sense pensar per què ho fem. Només perquè el del costat ho fa.
És ridícul, és absurd tirar-se les mans al cap. Peguen una volta pel metro, per les escoles, pels pubs, per qualsevol carrer. Hi ha racisme i puntades a go-go. Si volen denunciar-ho, cal gravar-ho en vídeo i passar-ho a Tele 5.
Dios salve esta profesión de borregos incultos y desesperados... Eixos periodistes, damunt, cobren 80 mil pessetes al mes.
El que em fot és el que està assegut al metro presenciant-ho tot i que no fa res.
Natxo Lara. Comunicador

sábado, octubre 20, 2007

Els meus xicons


Os presento a mis alumnos de Lenguajes Audiovisuales de Tercero de Periodismo de la Universidad Miguel Hernández. Ellos me van a sufrir y puede que hasta aprendan alguna cosa. Lord save the king.

Ese día no habían venido todos, ¿eh? Son muy aplicados.

sábado, octubre 13, 2007

Ara, professor de la Universitat


He fet cas al meu cosí Fernando (Córdoba) i m'he llançat a l'aventura universitària. M'he presentat a les places de la Universitat Miguel Hernández amb gran sort.
Ara, professor Universitàri. Els canvis continuen... La sort de cara.

jueves, octubre 04, 2007

Ha muerto Carlos Llamas


Ha muerto un maestro del Periodismo, de la justicia periodística. Carlos Llamas nos ha dejado y las noches de la Ser no serán las mismas.
Llamas nos hacía reflexionar en voz alta, nos alertaba de las injusticias y nos acompañaba en el coche o en la cama bajo la almohada escondido en el transistor.
Gracias por las clases de Periodismo virtuales.