miércoles, enero 31, 2007

Polítics







Al loro. Arriben les eleccions. Tot és mentida. No vos fieu. Obriu els ulls. Qüetioneu-ho tot. Ara venen les bones cares i els regalets. Dinars de 'sobaquillo' per a uelos avorrits, carreteres que s'inicien, primeres pedres (de major vull ser primera pedra... sempre et fan un homenatge). Si vos sembla, jugarem des de hu i fins les eleccions, a detectar eixes mentides. Les apuntarem i després les farem arribar els polítics perquè les complisquen...



Pos eso.

Apagón


No sé si creer demasiado en estas cosas. A veces me siento hipócrita, otras utilizado. Otras, las que menos, solidario. Igual mañana, entre las 19:55 y las 20:00 me fumo un cigarro. Así me aficiono al vicio.

lunes, enero 29, 2007

Asi está el Globo











Equilibri al Globo. Ja sabeu, on viuré pròximament. Els amics Vicent i Juli estan fent una magnífica feina. Vols els recomane com a empresa constructora. Són ràpids, nets, professionals i estan molt motivats.




Quan vulgau, passeu per vore les obres per dins.




Per cert, s'acceptem préstecs... Ejem, ejem...

Manies dels mitjans


Vos heu adonat que d'un temps ençà els de la Cadena SER fan els informatius en castellà però inserten entremig termes en valencià? Al principi em feia ràbia. Ara em posa de mala llet.

Fixeu-vos. Diuen, per exemple: El dia ha salido muy soleado en CASTELLÓ. Ha subido la inflación en la ComuniTAT Valenciana. Quina tonteria, no?

domingo, enero 28, 2007

Rock del bueno







Sesión doble de rock del bueno el digerido el pasado sábado por la noche en el pub Al-Andalus de L'Olleria (València). El meu chermà, Jesús, y su banda, la D-Generación, regalaron un magnífico espectáculo de rock con las canciones de su nuevo disco 'Tal como éramos' (www.jesuslara.net). Les acompañaron los amigachos de Second Coming, que jugaban en casa. Jesús nos regaló un Satelite of Love pa chuparse los dedos.



Os propongo recuperar las noches de conciertos, de lo que sea y donde sea. La música en directo debe sobrevivir. Además, así empezaron los Beatles en La Caverna.



Fuerza y respaldo para las 'Putas del Rock' que se recorren media meseta por 50 mil pesetas para que encima en baretos de pueblerinos les cobren los cubatas a 6 euros.



domingo, enero 14, 2007

MOLA SER TIO




¿Eh, Larua? ¿Eh, Iván?

Estudio sociológico


Fruto de las conversaciones trascendentales con Julia Pla, he decidido hacer un estudio sociológico para tratar de explicar por qué hay una ley física (o no) que no nos deja salir de estas montañas, que nos atrapa en esta autarquía, en esta república independiente. Cuando un alcoyano está fuera de Alcoy (por ejemplo comprando en Maissonave o en la Calle Colón) sufre de inmediato unas irresistibles convulsiones que nos conducen hasta el coche para retornar a la capital del món. Cuando el tiempo de estar fuera de Alcoy expira, no hay nada que hacer... vuelves.

Uno de los casos más comunes es: Me voy de juerga a Alicante, o a Valencia. Y a las seis de la mañana, como no he bebido tanto... cojo el coche y vuelvo a Alcoy en vez de dormirla en casa del amigo de turno.

¿Qué habrá en estas comarcas que nos atrapa que nos atrapa y no nos deja ir?

Un lloc per als records




¿Què feien alguns universitàris alcoians per a acabar la festa nocturna a VCIA? Un dia, algú ens va dur darrere de la SEU dient que hi havia un Sant Jordi. Així que algunes de les festes del Carmen acabaven allà, seriosament perjudicats cantant-li al santo patrón mentre ens subjectavem els uns als altres per no caure. Xei, coses d'estes rares d'alcoianets. L'altre dia, de visita de negocis a VCIA vaig fer la ruta del CENTRO i vaig fer una foto de la façana i del retaule de Sant Jordi. Dedicat a Isa, Pablo, Santi... Juan, etc.

El Bello durmiente


¿Verdad que le Felicidad no cuesta nada o cuesta poco?

sábado, enero 06, 2007

¿Seguridad? ¿Riesgos Laborales?




Imágenes tomadas en la cola del Tirisiti. El tipo trabaja sobre la fachada de la Iglesia de Santa María de Alcoy. ¿El casco? ¿arneses?
Por cierto, ¿qué hace?

Concurs de CARDATS alcoians




Dícese del cardat alcoià d'allò que fa referència a eixe pentinat espacial copiat posteriorment per Mars Simpson i que només es veu per estes comarques. Les quantitats de CO2 tòxic a estes terres és terriblement superior a la resta de la mitjana europea. Tot per la laca que llancem a l'atmosfera. Normalment els cardats alcoians es confeccionen a les perruqueries entre els dijous i els divendres per lluir-los els caps de setmana. Hi ha una vertadera plaga entre les alcoianes, de tal manera que una vegada superen els 40 anys, tendeixen a fer-se'n un. Tb està la modalitat: cabell del circul (industrial)... que és el cardat sense altura exagerada i amb un xicotet 'flequillo' que cau sobre el front en diagonal.


El cardat és una manera de viure i de prestigi social. I mai un cardat va a soles, sempre està acompanyat per un altre. Tb està el model CARDAT ALCOIÀ amb metxes. Molt de moda... per això de ser modern.


A Nova York han escrit moltes cròniques sobre els tipus de cardat després que les nostres benvolgudes festes visitaren la gran city. I als nostres cines, la pendent de les sales és superior a la mitjana espanyola. Això és així perquè els cardats impedeixen els que estan darrere puguen vore les funcions o les pelis. Donant-li major pendent a la sala, l'altura i per tant impediment (en forma de ciprés) és més salvable.


Peladilles, café licor, Moral del Alcoyano, Font Roja, pericana, Cavalcada, burretes, les festes, Tirsiti, la volta als ponts, el centro comercial... i ara, ELS CARDATS ALCOIANS.

Nou blog












Estimats amics. Tinc un nou blog en companyia del cuñaooooo Harry.
(divingthenet.blogspot.com).

El nostre nou blog rescata dels bruts carrers espanyols (de moment) aquelles pintades o grafittis més originals, que ens provoquen un somriure o simplement que ens trobem cada dia quan eixim de casa. Tot va sorgir quan cada dia, quan passava per la pujada al Castell de Sant Ferran d'Alacant, em pixava de risa quan llegia aquell lema pintat a la revolta: SI NO TE BAJARAS LOS PANTALONES, NO TE METERÍAN UN PEPINO POR EL CULO. Una pintada sense expliació (per al seu autor i per al del pepino tb, supose) però que em feia descollonar-me. L'altre dia vaig baixar a Alacant per fotografiar-la però, MALEDICCIÓ, estem de campanya electoral i Alperi ha decidit eliminar les pintades.


En fi, que l'adreça del blog es la següent: http://grafittiurbano.blogspot.com/


Espere que la visiteu, i que tb aporteu fotos. Només heu d'enviar la foto de la pintada o el grafitti a la adreça electrònica grafittiurbano@gmail.com Als segons apareixerà al nostre blog.





Benvinguts a l'era de les pintades urbanes.



La foto es del cuñaooo i no em vaig enterar quan me la va fer un dia a la zona del Partidor d'Alcoi. Crec que la pintada feia referència als camps de Golf, però el joc de imatges amb un servidor, les paraules GOLF i NAT fan risa... Per cert, jo no sóc golfo. Sóc mot bon xic.

miércoles, enero 03, 2007

2007


Ha arribat, ja està ací. Estem contents? Alguns s'han cregut la innocentada del monòleg. No està malament, eh?
Doncs llavors aleshores ha arribat el 2007, de la mà dels xicons d'ETA que volen calfar les eleccions. Quins xavalets més incoscients i per cert, que avorrits.
Vos desitge a tots un any de triomfs. Espere que guanyeu molta pasta, que ens enamorem els qui no ho estem i que els que hi esteu, que continueu. Que la faena no ens matxaque ni es faça monòtona.
Un consell, canvieu d'hàbits, feu altres coses, llegiu algun clàssic, aneu al cine. Foteu-vos una XXL del Burger King, remunteu el riu, fixeu-vos en els detalls, telefoneu un col·lega de la facultat de qui no sabeu res, abraceu els vostres pares si encara en teniu... i amb molta més força a la iaia. No vos encengau per gelipollades (geli), compreu premsa escrita, feu la migdiada, una miqueta d'esport... i sexe quant més millor, encara que no vos apetisca (sempre hi ha una possibilitat... és qüestió de calfar-se i ara fa molta frescor). Sigau amables, compreu un cupó de l'onze, feu una sorpresa a la parienta i al pariento...
Aneu a eixe restaurant i pegueu-se l'homenatge... total, 60 euros no van a cap de puesto hui en dia. Passejeu per la platja... ara és quan més bonica està. Sense gent, sense surfistes, sense parasols i sense madrilenys. Feu-vos un ou fregit per a sopar... Hi ha plaer millor al món que un ou fregit amb creïlles fregides?
No vos cregau res de la tele, qüestioneu tot, balleu un pasdoble i deixeu-me un comentari al blog. Perquè este moment, cada moment, ja és irrepetible.
ummmmmmmm un ou fregit, un ou fregit, un ou fregit....
Bon any

natx