miércoles, diciembre 13, 2006

A l'Albufera mai es fa de nit


A l'Albufera mai es fa de nit. L'home, la llum, la seua llum no ens deixa dormir. Els tancats sempre oberts i els motors il·luminats per traue i fer entrar l'aigua... en voler.
L'Albufera és un niu de tranquil·litat, un passeig de confessions entre marjals i camps a mig inundar.
L'Albufera és l'espectacle, la joia amagada a la València dels excesos. Sort que els valencians l'hagen oblidat i li donen l'esquena. Només així els forasters podem gaudir-la en primera persona i sense aglomeracions.
Una recomanació: All i pebre al port de Catarroja i un passeig amb uns amics entre camps d'arròs regats per aigua de les últimes pluges que serveixen per a oxigenar les terres.
Ansie la Primavera i els camps verds d'arròs, i els motors funcionant i els esmorçars al migdia amb brofegades i rialles.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Es fa de nit a l'Albufera i mentre el Sol s'amaga un espectacle de colors deixa bocavadats quatre espectadors que admiren la joia que s'amaga darrere dels cotxes i els gratacels.

per cert, eixa foto em sona?

Anónimo dijo...

A mí espereu-me en Puzzle.