Homenatge a... Carmen... i a Altea, la 'bella"

Són estes situacions, estes lliçons que et dona la vida. Eixes coses de l'Amistat vertadera. No vos interessarà el rotllo, però des d'este diàri personal que és un bloc, vull agrair la meua amiga Carmen Cucó la seua paciència i sobretot la seua fidelitat.
Resulta que hem estat més d'un any sense vore'ns, però la xicona mantenia intactes els records i els assumptes que a mi em preocupaven... vamos, que tenia constància puntual de la meua vida. Pels camins rurals de Barxeta vam fer una llarga i amable passejada parlant d'això i d'allò. De la vida, de les qüestions professionals, d'excedències, de malalties, de plaer de ma vida... En fi, que vaig tindre l'opció de recuperar el temps perdut i enllaçar amb Carme. Amb Carme i amb Altea la Bella... la seua xiqueta....

Gràcies